martes, 27 de noviembre de 2007

Crítica sobre king kong 1.933


Se acuerdan en el film las normas de la casa de la sidra en que en un orfanato veian cada dia la misma película porque precisamente, era la unica que tenian y nunca se quejaban, ni se cansaban de verla, siempre les fascinaba pues esa unica película era ni mas ni menos que la de King Kong del 33 . Personalmente, si por ejemplo me perdiera en una isla y tuviera un televisor y teniendo que elegir una unica pelicula, no me cansaria de ver cada dia King Kong porque sinceramente, es una de las mejorcisimas peliculas que existen y que 74 años despues sigue siendo incansable de visionar y de gustar y eso solo lo consiguen joyas como ésta. Pero antes de seguir con esta maravilla debemos recordar las otras dos versiones del 76 y del 2005. La del 76 es un “remake” innecesario y bastante aburrido, pero al menos tuvo como ventaja a Jessica Lange, que con el paso del tiempo demostró tener talento ademas de belleza. Por cierto, 10 años despues de esta version se realizó King Kong 2 de la que es, sin duda,la peorisima peli del simio jamas realizada. La del 2.005 es bastante mejor y tambien la mas romantica y espectacular, incluso demasiado y ése es su principal defecto, pero se deja ver y deja buen sabor de boca, ademas de contar con una buena actriz como es Naomy Watts.
Ahora por fin, volvemos al film original e insuperable del cual nunca voy a cansarme de ver y de maravillar ya que tiene ese gorila, esa rubia dorada llamada Fay Wray, esos dinosaurios, esa isla de la calavera, esos gritos de la heroina, esa escalada del simio en el Empire State Boulding, ese combate final con los aviones, esa frase final... “La belleza mato a la bestia” en fin como ya ven, esta película es algo mas que un clasico, una purísima maravilla que nunca te cansas de ver. Eso explica por qué en el orfanato de las normas de la casa de la sidra tenian como unica película este King Kong como si de un tesoro se tratara, de hecho lo es. Asi que si quieren ver peliculas para distraerse escojan las otras versiones, por el contrario si quieren alegrarse y maravillarse vean esta joya. Nunca se arrepentiran, sobre todo si la ven mas de una vez.
Posdata: Ahora mismo la pienso volver a ver. Nunca me arrenpentire ni me cansare de verla porque,sinceramente,nunca me decepcionara ni me aburrira. Larga vida al rey kong.
CRISPINO BLYTON

viernes, 23 de noviembre de 2007

Despedida Personal para Fernando Fernán Gómez



Todos sabemos que nos vamos a morir algún día, aunque nadie lo desee; por eso ahora que acaba de fallecer este actorazo único e insuperable que era Fernando Fernan Gómez nos ha causado un dolor colosal a todos los amantes, no solamente de nuestro cine, sino de la cultura española en general.
Sin su existencia, nuestro cine y nuestro teatro se tendrían que reinventar ya que nos ha regalado 200 películas, 150 obras de teatro, 100 libros, 100 telefilms y sobretodo, esa voz, esa mala folla, esa sabiduría, ese talento. Para mí no era un maestro, era un maestrazo. Solo alguien como él podía mandar a la mierda a los periodistas pesados y decir frases como: sinceramente, soy uno de los vagos mas trabajadores de este país. No es nada casual que en una película titulada “Así en el cielo como en la tierra” interpretase a Dios. Porque Fernando era un dios de la actuación.
David Trueba acaba de decir que el único error que ha cometido Fernando era morirse. Error porque él permanecerá en nuestras memorias y en nuestros corazones para siempre, mientras se le recuerden sus obras maestras que nos ha regalado en 60 años de maravillosa carrera, Fernando Fernan Gómez jamás morirá. Hasta siempre excelentísima excelencia.

CRISPINO BLYTON

martes, 6 de noviembre de 2007

comentari d'una poesia de Margalida Pons


MARGALIDA PONS
LES AUS

EL COR DE L'ANGEL

Absent, record el plomatge del gall:
la freda sang blau-verda no detura
el seu brollar i el coll pren la mesura
de l'innocent. El meu cos és metall

per ser vinclat -la mort porta un mirall
entre els genolls . Tremol ple de paüra
d'aquest fosc mal que sempre als ossos dura
robant-me el son . Tots els carrers del call

s'omplen d'encens. D'ulls, ja no en tenc. El fum
no fa plorar ma conca eixorca. Las,
entre l'antic mercat i el temple visc

i encara sent -en la gran nit un llum-
els que he deixat, volant, silent traspàs
d'un rat- penat sobre els teulats del risc.

COMENTARI

Explica la mort d'algú en un barri comparant-lo amb un gall mans que es un au del qual té plomes i vola com un àngel innocent que ho compara amb un difunt que vivia en un call osigui en un carrer jueu. Parla de la por i de la nit fosca en aquest carrer i descriu més o menys l'ambient que comporta quan una persona mora , quan diu que “El fum no fa plorar ma conca eixorca”, vol dir que no pot plorar més de tristesa degut el fum de l'encens i encara que ho compara amb el gall també ho fa amb els ratpenats entre la foscor de la nit que volen pels teulats de les cases.

Es una poesia metafòrica sobre l'angel comparant-la amb la mort d'un difunt, perque es un ser espiritual que li toca les seves darreres hores de vida i trata la mort en un barri jueu o qualsevol barri, perque fa referencia a la seva religió o els angels com missatgers de la mort comparant -lo amb un ocell blanc immaculat innocent com el gall o tot el contrari osigui un ratpenat negra com la foscor de la nit . De la qual el barri sembla un lloc tétric i fosc que comporta un ambient de por , de mort i de humitat . També explica com la mort es un pas en la vida que tothom ha de pasar sigui com sigui.
Elena de Blancafort

miércoles, 10 de octubre de 2007

BOLA DE DRAC


pre bola de drac:

bardock era el pare de son goku, bardock tenia visions del futur. frezer tenia por dels guerrers de l´espai i va matar als guerrers de l'espai i va destruir el planeta vegeta en el moment que va destruir el planeta vegeta va tenir una visió del futur va veure que el seu fill son goku derrotava a freezer al planeta namek. Frezer només va deixar a tres guerrers vius que treballaben per ell que eren nappa, raditz i vegeta a son goku el van enviar a la terra un home va veure la capsula que anava son goku i el va acollir al principi era un noi molt rebeld, però un dia va caure en un precipici i es va donar un cop al cap i va canviar i es va tornar molt bo.

breu introducció
bola de drac es va estrenar l'any 1993 és una serie que no esta recomanada per menors de 13 anys hi ha bola de drac que es la primera part,bola de drac z que es la segona part i bola de drac gt que es la tercera part.
hi han molts capítols ,el personatge principal es son goku que és molt bona persona i sempre ens ha salvat de situacions molt perilloses com l'arribada dels guerrers de l'espai com la lluita al planeta nàmek. el seu objectiu era arribar a ser el més fort del món. El seu fill es son ghoan és una persona que sempre ha intentat ajudar als dèbils al final son ghoan supera el seu pare. també hi ha en vegeta que abans treballaba per en frezeer però el va trair rovant-li les boles de drac en vegeta el resuciten i es torna bo però sempre amb un caracter rencorós. la bulma sempre ha sigut un personatge dèbil però el seu fort és la electrònica i la mecànica. la chichi que és la mare d'en son ghoan sempre ha sigut una dona que s'ha preocupat molt per el seu fill. En satanàs cor petit abans en bola de drac era dolent però quan va arribar raditz a la terra es va aliar amb son goku per lluitar contra raditz i el va guanyar
MUZAIK

viernes, 22 de junio de 2007

RELACIONES PERSONALES

RELACIONES PERSONALES


Las relaciones personales con los demás es un hecho sociable muy importante. Es una forma de autorrealización: de compartir, de tratar, de comparar y por supuesto de amar.
A veces las relaciones son complicadas porque cada persona es un ser en principio independiente, que tiene una identidad propia y para poder relacionarse se necesita compenetración, comprensión etc...
Somos personas sociables. Hay personas que se abstienen o se inhiben relacionarse por diferentes motivos con los demás. Hay diferentes relaciones, por ejemplo: con los padres, con los amigos, con tus hemanos/as ,amorosas y de amistad genuina.
En las relaciones de pareja es muy importante el amor, la sinceridad, la comunicación, que haya un proyecto de vida, de formar una familia, etc...
Relacionarse con los demás es una cuestión de educación, de socialización, que te permite un bienestar interior necesaria en las relaciones humanas.
Pero lo más importante es la cita bíblica: “ Amar al prójimo como a ti mismo” , y esto significa una buena autoestima y poder dar de si todo el potencial que tiene cada ser humano .Así como la relación con Dios que es de amor y comprensión.

Mendi

jueves, 21 de junio de 2007

Vitralls de Santa Maria

aladin

miércoles, 20 de junio de 2007


POEMA DE ANTONIO MACHADO
“En la miseria lenta del camino”

En la miseria lenta del camino
la hora florida brota ,
de tu amor , como espino solitario
del valle humilde a la revuelta umbrosa.
El salmo verdadero
de tenue voz hoy torna
lento a mi corazón y da a mis labios
la palabra quebrada y temblorosa.
Mis viejos mares duermen; se apagaron
sus espumas sonoras
sobre la playa estéril. La borrasca
camina lejos en la nube torva.
Vuelve la paz al cielo,
la brisa tutelar esparce aromas
otra vez sobre el campo , y aparece
en la bendita soledad tu sombra.


COMENTARIO

Es evidente la sugestión de esta poesía tratándose de un tema sobre los campos de Castilla ,que trata de la soledad en sentido simbolista presente en la época modernista de 1903 que vivió Antonio Machado. Para mi es un poco triste pero a la vez hermosa la descripción de su soledad por los campos en los que vivió el poeta de mayor , aunque nació en Sevilla. También refleja , la pena que tuvo después de la muerte de su esposa , pero en esta poesía todavía no lo aclara por que murió mas tarde . Esa paz que se produce cuando caminas tranquilamente sin prisa y oír salmos en voz lejana , y mirar al cielo con nubes que pueden provocar el mal tiempo pero que se desvanecen . Para Antonio Machado es importante el caminar y pasear en medio de la naturaleza aunque lo encuentre un poco acongojado y penoso como si fuera el destino de la vida que es sufrir y también puede ser el buscar la felicidad de uno . Describir la naturaleza del hombre dentro de su corazón como también sus campos de Castilla o de Andalucía . También este poema pertenece al apartado de Soledades que compara con temas populares como los de Bécquer y Rubén Darío en la época de inicios del siglo xx.. Y su experiencia en los recuerdos ausentes de amor que pertenecían a su amada en la triste soledad del camino . En este poema habla de la humildad y sencillez que provoca los campos solitarios entorno el caminar que lo compara con sus propios sentimientos del poeta.
ELENA DE BLANCAFORT

GIMCANA


Una gimcana es una activitat d’oci que has de fer diferents tipus de proves i es fa amb un grup de gent.
Normalment aquestes gimcanes es fan en casals d’estiu , espais de orientació a la feina ,en esplais i també es fan en colònies.

Aquestes son algunes proves que es poden fer en una gimcana :

1- en un recipient de farina buscar un objecte
2- mossegar la poma
3- afaitar un globus
4- portar en una cullera un ou
5- globus d’aigua i farina
6- en un recipient d’aigua posar-hi el cap per treure un paper
7- carrera de sacs de patates
8- filera de objectes
9- amagar alguna cosa i trobar-ho
10- lligar-se els peus amb una corda i anar a l’altre banda
11- passar aigua d’una punta a l’altre amb un recipient
12- anar a pota coixa a l’altre costat
13- passar una carta amb la boca


esteu a punt , llanceu-vos !!
MARDARIDA PERFECTE



jueves, 31 de mayo de 2007

MICHAEL JORDAN




Quien no ha oido alguna vez el nombre MICHAEL JORDAN.

Jordan ha sido para el Baloncesto mucho más de lo que fue Muhammed Ali ( Classius clay)

Al Boxeo o pele al fútbol.

El día de su retirada fue capaz de copar los titulares de casi todos los periódicos y de

Encabezar los programas de noticias de radio y televisión de todo el mundo.

El anuncio de su retirada produjo un tremendo impacto en todos los estamentos sociales.

No se marchaba un buen deportista , se marchaba el mejor de todos .


MICHAEL - Especial en el túnel del tiempo, con un repaso a una carrera tan prolífica como sorprendente .

A continuación repasaremos el legado que nos ha dejado el mejor jugador de todos los tiempos .

Honores :

-Rookie del año

-Inicial en el All Star Game / 12 All Star

-Campeon concurso de Mates/ 1987-1988

-Primer equipo ideal / 10 veces

-MVP de la liga Regular / 6 veces

-Primer equipo defensivo / 9 veces

-MVP de las Finales / 5 veces

-6 Anillos de campeón



Air (su alteza del aire)

jueves, 24 de mayo de 2007


ENNIO MORRICONE , SU HISTORIA

En la historia del Séptimo Arte ha habido todo tipo de compositores que con sus melodías nos han maravillado los oídos i en esta lista podríamos nombrar a genios como Max Steiner, Bernard Herrman, Elmer Berstein, Henri Mancini,Jerry Goldsmith,John Williams y mejor que nos paremos hacia Ennio Morricone,que si no nunca terminaríamos y en mi mas sincera opinión creo que el es, junto con Nino Rota, el mejor compositor italiano de la historia del cine, capaz de lo mejor y de lo peor, con un montón de melodías maravillosamente inolvidables y que además muchas de ellas han sido imitadas pero nunca superadas, ha tratado todo tipo de géneros y además su sonido es tan único que se le conoce como el sonido Morricone y eso solo lo consiguen los verdaderos maestros como él.

Según se dice, nunca ha ganado un Oscar , porque los miembros de la academia nunca le perdonaron que compusiera casi todas las películas de Pier Paolo Passolini, sobre todo las mas polémicas.

Ennio Morricone es un genio , pero también es humano y como todo ser humano, también comete errores y sin duda el peor fue cuando compuso la música del film de John Carpenter la cosa ,una banda sonora con mucho sintetizador y mecanica, impropia de todo un maestro como Morricone. Si la música es olvidable es porque recuerda mas al propio Carpenter, director que compone sus propias películas que al genio italiano.

Ennio Morricone es capaz de lo mejor y lo peor, y mucho mas si tiene 500 títulos a sus espaldas, pero lo mas dificil es elegir cual es su mejor banda sonora, ya que tiene un monton de obras maestras , y elegir una es como elegir que te gusta mas papa y mama, pero si tengo elegir sera sin duda el bueno, el feo y el malo porque ademas de tener una melodía inicial imposible de olvidar, toda la película tiene momentos musicales realmente geniales, en cambio en otras películas siempre ha tenido momentos buenos o regulares, excepto en la cosa que fue un fracaso, pero el bueno, el feo y el malo es la única vez que todo el trabajo salio a la perfección, y es por eso que es en mi opinion la mejor banda sonora del maestro italiano.

Nacio en Roma en 1.928.Hijo del trompetista de jazz Mario Morricone y Lobera Ridolfi. Es el hermano mayor de 5, en la que uno llamado Aldo murio a los 3 años. Cuando cumplio 10 años fue inscrito en el conservatorio de Santa Cecilia.En 1.943, un profesor de Armonia llamado Roberto Caggiano lo insta a matricularse en composicion .El 13 de octubre de 1.956 se casa con Maria Travia. Al año siguiente nace su hijo Marco. En el 61 nace su hija Alessandra. En el 64 nace su hijo Andrea y tambien crea su primera obra maestra por un puñado de dolares y en el 66 nace su ultimo hijo Giovani. Su padre muere en el 74.En 1.978 recibe su primera nominacion a los Oscar por dias del cielo.Morricone fue reconocido en los globos de oro, los premios Bafta, los premios David de Donatello, los ASCAP y un leon de oro a toda una carrera en el festival de Venecia en 1,995 justo despues de morir su madre.Hace poco recibio un oscar honorífico y sinceramente no hay duda que Ennio Morricone merecia hacerse un biopic con musica compuesta por el mismo. Grácias por existir, maestro.

En 1.961 fue en una película italiana titulada el federal donde hizo su debut como compositor de cine.

Durante toda su carrera,solo ha compuesto 3 películas españolas Leonor, Atame y la mirada . La mas conocida es Atame, en la que hay poca música, y se rumorea que durante el rodaje, el y Pedro Almodovar tuvieron mucho corte y desde entonces no han vuelto a trabajar jamas.

No sabria decir con quien colaboro mas si con Leone o Passolini, lo que si puedo responder es que el y Sergio Leone fueron compañeros de colegio y que una de sus mejores colaboraciones fue en erase una vez en America que mas bien parece una opera que musica de cine negro.
Y una cosa mas , respecto a su Oscar honorifico, en mi opinion, ya era hora de premiarlo, aunque no haberlo premiado antes es tener mucho delito.


CRISPINO BLYTON

EL KARATE


EL KARATE

El karate prové d´okinawa, el karate pot millorar aspectes importants de la nostra vida, per que va molt bé per la ment.
Hi ha molt de respecte per tot, abans de començar una lluita o algo s´ha de saludar dient “os” quan entres al tatami, quan saludes al professor: “sensei ni rei os” entre els companys: ”otogani rei os”. dintre del karate hi ha vàrios estils com el shito ryu, goju ryu, shotokan, wado ryu.
Cada atac de karate té un nom: cop de puny es diu suky, patada geri, defensa uke. també hi ha posicions com per exemple: nekosidachi, sicodachi, sanchindachi.
En el karate hi ha les katas i cada kata té el seu bunkay, el bunkay es fa servir per lluitar si t´ataquen.
Per passar de cinturó hi ha exàmens i cadascú s´ha de saber el seu programa. si fas bé del tot l´examen et donen tot el cinturó complet de un color, si el fas mig bé et donen mig color. El primer cinturó és el blanc, després el groc, després taronja, verd, blau, marró, negre quan tens el negre pots anar pujant com negre segon dan tercer dan quart dan etc.....


MUZAIK

martes, 22 de mayo de 2007

EXPOSICIÓ


EXPOSICIÓ


Estic fent un curs de pintura i del dia 20 d’abril al 3 de maig vaig fer l'exposició

L'exposició va ser al Toc un local de Vilanova .

Em va agradar molt ja que era la meva primera experiència i estava molt nerviosa ,
Vaig col . laborar en fer guàrdia un dia i a preparar les llaminadures per els nens.

Al principi estava nerviosa perquè no sabia com aniria però tot va anar bé i em van felicitar.


MARGARIDA PERFECTA

PER FI HE ACABAT EL TRENCACLOSQUES!!!!!!!!!


PER FI HE ACABAT EL TRENCACLOSQUES!!!!!!!!!!!!!!!

LA NIT ESTELADA (1889)
VAN GOGH

Van Gogh pintava influenciat pels impressionistes francesos però en clar individualisme subjectiu que també tenia tendència al puntillisme de Seurat o Signac , encara que ell utilitzava més llargues pinzellades com postimpressionista i més endavant quan estava a Provença s’interessava per l’art japonès amb la seva tècnica de colors arbitraris , de molt contrast i de diferent representació espacial del que no estan acostumats l’art acadèmic que es formalitzaria al fauvisme d’altres futurs pintors.

En la última etapa de la seva vida quan per problemes emocionals estava al hospital psiquiàtric d’Arles al Sud-est de França a Provença on hi havia un clima més benigne amb més llum i un paisatge agrícola i de desbordant natura , que podia pintar amb colors més vius i càlids . Per ell aquest quadre encara que sigui de nit té molts colors diferents d’un blau fosc , verd i groc que representen els estels , la lluna i les llums de les finestres de les cases , sembla que la nit estigui ben il·luminada per uns estels ben grans semblant a remolins d’ones fluorescents i amb unes pinzellades ben gruixudes separades que son negres i grises que representen la nit.

Van Gogh pintava amb colors molt vius , gaudia de la natura i representa sobretot en aquest quadre els xiprers amb un cromatisme i dinamisme una mica violent , utilitzant traçats enèrgics de colors grocs, verds ,grisos i negres que representen els pobles i els camps , també els estels semblen llums de vida animada com a la terra unint-se al cel en un sol paisatge .

Aquest quadre per mi representa un paisatge alegre encara que Van Gogh estava preocupat pels seus problemes , per a la seva època no es va vendre cap quadre seu per que era molt naif i de colors exagerats encara que jo ho trobo actualment molt bonic i d’impactants colors per que pensaven diferent la gent de finals del segle XIX , en aquell temps els pintors s’avançaven a la seva època . Jo penso que podia ser que Van Gogh pintava aquests estels tan grossos com si fossin vius com si pensés el més enllà cap al cel , per mi semblen naus extraterrestres en comptes d’estels de la galàxia per que ell ja sentia que s’acabava el seu món amb la natura i la gent senzilla .


ELENA DE BLANCAFORT

martes, 15 de mayo de 2007

Els trencaclosques


EL TRENCACLOSQUES


Un trencaclosques té moltes peces des de dos fins al infinit .

Es classifiquen per colors

Hi ha dos maneres de fer-los: anar fent les vores primer o anar fent pel dibuix
del trencaclosques seguint els colors pel mig o pels costats.

Es millor que si no ets expert començar per un de 500 i anar pujant de peces fins que hi hagi més experiència .


Un trencaclosques relaxa , t’ajuda a pensar , captar idees també va bé per distreure’t i passar una tarda .

Els trencaclosques tenen dibuixos de quadres , paisatges , animals , fotos , persones de tot el que vulguis es pot fer ja que es fa amb cartró ,un foli i pega .

(procés)
- cartró
- full amb una foto
- enganxar
- tallar-ho en impremta fent les peces del trencaclosques.


Aquest trencaclosques hem va costar molt , vaig començar pels costats o vores. Ja que tot son animals blancs i negres hi han moltes cares. Vaig anar omplint el trencaclosques pel mig , quan mi poso no paro de col·locar peces. A vegades les col·loco mirant les peces i no m’equivoco. També classifico per colors per poder fer el trencaclosques en cert ordre. Sempre no ser perquè tinc la sensació que hem falten peces però dona la conclusió que les tinc totes. Hi te molts animals com : una guineu , ocells , un hasky , un mussol , una cabra ,
Una foca , un conill i un ós.

També hi ha trencaclosques 3D: de tres dimensions que es fan començant per una base i pujant amunt fent les parets. És molt divertit però has de anar amb molt de compte i es poden fer formes com la torre NORTE DAME i la torre EIFFELL i d’altres.

lunes, 7 de mayo de 2007

Sta Bárbara

FIESTAS DE SANTA BARBARA.

Hola : Sras y Sres.Me llamo Alejandro Valls Romeu y nací el 18 de abril de 1951 en Santa Barbara ( Tarragona) y quiesiera hacerles un comentario sobre las Fiestas Mayores de Santa Barbara.

Las Fiestas Mayores de Santa Barbara se celebran del 10 de julio al 17 de julio y en ellas se hacen los siguientes festejos : Un desfile de carrozas otorgandose un valioso trofeo a la carroza ganadora.
Hay tambien un festival de peliculas de cine otorgandose un valioso trofeo a la pelicula ganadora del certamen.Normalmente son peliculas españolas de la epoca de Juan Isbert y Paco Martinez Soria.Tambien hacen peliculas del tipo de Los 10 Mandamientos, Ben-Hur o El Cid CampeadorEl dia anterior a las fiestas mayores se celebra el tipico buey “CAPLLACAT” que consiste en pasear un buey ataado por los cuernos con unas cuerdas y los mozos pasean el buey por todas las calles del pueblo y lo torean·
Luego hacen 5 o 6 dias de correbous en una plaza de toros hecha con carros de payes y la gente torean los bueyes y cuando llega la hora de la merienda se comen un magnifico bocadillo sentados en el mismo carro.
Y para terminar el ultimo dia de las fiestas mayores se celebra un gran castillo de tracas y fuegos artificiales.

EL GUERRERO DEL ANTIFAZ

martes, 24 de abril de 2007

III Concurs Literari de Sant Jordi

23 d’abril del 2007


Aquest any ja sorto amb un noi que es diu Rafa com el meu cosi però no es ell, no es d’aquí però enten el català igual que jo i el llibre alomillor serà de dibuixos perquè li agraden molt. Probablement ell em regali a mi una rosa i si no es molt bonica aquesta festa perquè es celebra a la rambla, i han a part de llibres i roses altres coses, com pinks samarretes, etc. Que es poden també regalar.
Espero ja el moment de poderli regalar i a veure que diu. I fer-li un petó con a novio. I dir-li et vui.

Quan no et veia
No paraba de pensar en tu
I ara que et veig
Penso en tu.



HELEN
YOSIAS Y SINKA


Erase una vez, hubo una historia de amor muy especial en un mundo muy especial, donde habitaban dos especies, una habitaba en la absoluta oscuridad, y la otra a plena luz. Las dos especies nunca se veían, siempre les separaba el día y la noche, hasta que un día, una jovencita de la luz llamada Sinka , entró en la Tierra oscura y en una roca escribió su nombre y cuando volvió y cuando volvió a su tierra un jovencito de la oscuridad llamado Yosias vio ese nombre escrito en la roca y le gustó tanto ese nombre que, él también escribió el suyo en la misma roca y se fue de nuevo a su hogar.
Al día siguiente Sinka volvió a la tierra oscura y se encontró con esa roca i ese nombre y entonces Sinka se quedó a esperar a que apareciera, pero cuando ella se enteró de que en su tierra anochecía, tubo que irse y en ese preciso momento, apareció Yosias, pero ella no estaba y se fue a su hogar.
Durante mucho tiempo nunca coincidían, hasta que una piedra cayó encima de la cabeza de Yosias, entonces se quedó inconsciente y así es cuando Sinka pudo encontrar Yosias y él cuando despertó y vio su cara, se enamoraron intensamente y desde entonces, jamás se separaron y su historia demostró que aunque pertenezcan a dos mundos tan distintos, como la luz y la oscuridad, pudieron olvidar sus diferencias y ser pareja i sobre todo, ser felices y por cierto ¿ como se lo tomaron el resto de los habitantes? Pues se tuvieron que aguantar.


Jonsi Philiphs.
SANT JORDI

Per fi ve Sant Jordi,
un jove caballer
amb la espasa lluent
mata el drac i dell
surt una Rosa
sera per la Princesa

El drac dolent
volia empasar-se
a la princesa i a
la gent del peble
gracies al Princep
i caballer Jordi
el drac Morí

Tot el poble
llui en gran felicitat
i visqueren feliços
la Princesa i el caballer
Princep Jordi

El proclamaren rei
de Catalunya i
el van Coronar

GATA SALVATGE
LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

La primavera es una estació de l’any de clima templat tan Mediterrani com continental del hemisferi Nord i Sud, per tot el món representa l’inici de la vida, la llum i la calor, després d’un llarg hivern fred, es quan la terra està perpendicular al inmòvil rey Sol que després prové l’estiu on el dia o la llum s’ha llarga més. Si no fos pel moviment de la terra girant asi mateixa pel eix polar geogràfic o magnètic no existiria la vida per tot arreu de la terra, encara que hi ha planetes que pot haver vida extraterrestre com a Marte en les minúscules bacteries que hi diuen els astrònoms que pot haver hagut aigua i vida. A la terra la vida es evolutiva, com tot el Univers. També pot ser que pugui acabar-se o iniciar-se la vida en altres planetes, la Terra no pot haver sempre vida també pot acaberse convertint-se en un desert encara que la humanitat existeixi evolucionada durant segles.
El Sol pot extinguirse de aquí milions d’anys i nosaltres ja podem haver conquerit d’altres planetes si es que existim d’una altra manera.
La humanitat pot ser que s’hagui sustituit per una altre espècie competitiva, però la vida mai acabarà en tot l’Univers d’estels i galaxies, com els astrónoms diuen haver trovat vida bacteriològica extraterrestre a Marte, aixó vol dir que per molts canvis de materia, combinacions d’àtoms i particules etc. Pot convertirse en vida extraterrestre minúscula, però no tan complicada com la de la nostra Terra i que tanta bellesa ha aparescut al nostra estimat planeta blau que l’hem de cuidar com si fós casa nostra perque es la unica llar pels nostres descendents tants humans com la natura que ens envolta osigui animals, plantas etc.
Si no fós pel Sol, la terra i altres elements no hi hauriem existit, és millor que nosaltres actualment la cuidem per un millor futur evolutiu.


ROSA DE BLANQUERNA
HISTORIA DE SANT JORDI

Había una vez, en un lejano continente existía una pequeña ciudad que tenía un pequeño pueblo que se llamaba Transilvania, en aquel pueblo había un reino con rey y la reina el príncipe y la princesa, y las cinco demás hijas y el bufón. Un buen día, llegó en una cueva un dragón muy malo que se comía las ovejas. El rey dijo que no se comiera más ovejas y hizo un trato con el dragón: que no se comiera más ovejas y que le pusieran doncellas y el rey aceptó. Primero lo hicieron a votación le pusieron una doncella y se la comió.
Segundo le tocó a otra y luego le tocó a la hija del rey y la ató en un palo y llamó a un caballero que era Sant Jordi, mató al dragón, luego le regaló a la princesa de la sangre del dragón una rosa.


El caballero blanco.
El món

El món en que vivim té molts milions d’anys. Desde que va aparèixer la vida animal, hi ha viscut tota la mena d’animals, des de els dinossaures, animals marins i animals voladors.

Des de fa uns milers d’anys ha aparescut en aquest món la vida intel·ligent, segons es creu, la raça humana prové del mico i és descendent dels homes de Neandertal i l’home de Cromanyó.

L’home sapiens, precedesor de l’home actual, va començar a fer foc, practicà la cacera, fomesticà els animals i enterrà els seus morts.

L’home perfeccionà les tècniques de conreu, construí armes per la caça i nasqueren els primers poblats amb vivendes. No va ser fins molts segles després, que els egipcis construïren els seus temples i naixen les primeres ciutats i s’originà la ciència (la filosofia, les matemàtiques, les ciències naturals) amb gent com Plató, Aristòtil, Arquímedes, Demòcrit o Epicur.

Després vingueren els romans i, amb la mort de Jesucrist, nasqué la religió cristiana a l’any 00 de la nostra era. Al món també nasqueren altres religions, com ara el budisme, l’islamisme o el judaisme. El món ha anat evolucionant i prosperant amb els segles, però no va ser fins al S. XVI que a Occident nasqué la filosofia moderna, i progressaren les ciències com ara la física, les matemàtiques, la medicina, etc.

Tot i aquests progressos, fins als nostres dies perduren les guerres, la fam i conflictes polítics. Al segle XX, després de la II Guerra Mundial en crearen les Nacions Unides per tal de resoldre els conflictes, tot i la guerra freda, es crearen un Parlament Europeu a Europa i el que avui es coneix com Unió Europea. Tanmateix, quan un astronauta veu la terra des de l’espai, se n’adona que les fronteres no existeixen.

XIULET
23 de Abril
Sant Jordi


En una nación,
Había un dragón.
Cada día,
Una presa se comía.
Y quiso la suerte,
Que a la hija del Rey le tocase.

Entonces vino Sant Jordi,
Y al dragón puso fin.
Es por eso que se regala a la dama,
Una rosa y la dama un libro al caballero por estas fechas.


LA ESTRELLA RUBIA

martes, 27 de marzo de 2007



LA MAGDALENA PENITENT

Georges de la Tour (1593-1652)


Aquest quadre m’ha suggereix serenitat , tranquil·litat, senzillesa i acceptació de la vida amb humilitat , té una part de bellesa i tendència realista influenciat pel Caravaggio. A la part obscura de la habitació la qual està aquesta Santa s’il·lumina gràcies a la llum de la espelma que representa la fragilitat de la vida que reflexa idènticament al mirall i ella va vestida sense massa ornaments i la seva cara situada de costat amb una bellesa arquetip del segle XVII. També porta a les mans una calavera que representa a la mort que es un símbol típic de la època barroca , per que representa per molts artistes el pessimisme i la dificultat en front a la vida . També en la època barroca representa la complexitat i la abundància d’ornaments luxosos encara que aquest quadre no representa cap luxe si no una senzilles realista sense cap recargolament de detalls tot el contrari de lo que representa el barroc en la arquitectura , escultura i pintura .

Em provoca una mica d’humilitat i drama però amb recolliment cap a una situació de serenitat transcendental i religiosa que transmet el més enllà i la Magdalena està com si reflexionés mirant la espelma o el mirall amb les mans d’amunt del crani de calavera , com si no tingués por a la mort i que l’accepta per que ho troba de lo més normal sabent que el final de la vida es un pas cap a la perfecció i que es efímera .

També em provoca sensació de plenitud i coneixement de Deu que projecta la seva mirada cap a un punt llunyà i desconegut on no sabem si expressa una ideologia sobre el misteri de la vida i la mort.
Elena de Blancafort

Margarida Perfecte

miércoles, 7 de marzo de 2007

NOTA DE BENVINGUDA

Benvinguts a aquest espai virtual on volem expressar les nostres opinions, articles, activitats, comunicacions, crítiques i tot el que vagi relacionat amb la nostra realitat.

Som útils i creatius i a pesar de les nostres pors podem arribar molt lluny.

A través d'aquest espai expressarem el nostre potencial. Esperem que us agradi