comentari d'una poesia de Margalida Pons

MARGALIDA PONS
LES AUS

EL COR DE L'ANGEL

Absent, record el plomatge del gall:
la freda sang blau-verda no detura
el seu brollar i el coll pren la mesura
de l'innocent. El meu cos és metall

per ser vinclat -la mort porta un mirall
entre els genolls . Tremol ple de paüra
d'aquest fosc mal que sempre als ossos dura
robant-me el son . Tots els carrers del call

s'omplen d'encens. D'ulls, ja no en tenc. El fum
no fa plorar ma conca eixorca. Las,
entre l'antic mercat i el temple visc

i encara sent -en la gran nit un llum-
els que he deixat, volant, silent traspàs
d'un rat- penat sobre els teulats del risc.

COMENTARI

Explica la mort d'algú en un barri comparant-lo amb un gall mans que es un au del qual té plomes i vola com un àngel innocent que ho compara amb un difunt que vivia en un call osigui en un carrer jueu. Parla de la por i de la nit fosca en aquest carrer i descriu més o menys l'ambient que comporta quan una persona mora , quan diu que “El fum no fa plorar ma conca eixorca”, vol dir que no pot plorar més de tristesa degut el fum de l'encens i encara que ho compara amb el gall també ho fa amb els ratpenats entre la foscor de la nit que volen pels teulats de les cases.

Es una poesia metafòrica sobre l'angel comparant-la amb la mort d'un difunt, perque es un ser espiritual que li toca les seves darreres hores de vida i trata la mort en un barri jueu o qualsevol barri, perque fa referencia a la seva religió o els angels com missatgers de la mort comparant -lo amb un ocell blanc immaculat innocent com el gall o tot el contrari osigui un ratpenat negra com la foscor de la nit . De la qual el barri sembla un lloc tétric i fosc que comporta un ambient de por , de mort i de humitat . També explica com la mort es un pas en la vida que tothom ha de pasar sigui com sigui.

Elena de Blancafort